El canvi climàtic és un dels majors reptes que enfronta la humanitat al segle XXI. Aquest fenomen, causat principalment per l’activitat humana, està provocant alteracions en els patrons meteorològics, l’augment de les temperatures globals, la fosa de les capes de gel i l’augment del nivell del mar, entre altres conseqüències. No obstant això, enmig d’aquests desafiaments, també hi ha signes de progrés significatiu en la lluita contra el canvi climàtic.
Aquest article examinarà els avenços aconseguits fins ara en la mitigació i adaptació al canvi climàtic, incloent-hi els acords internacionals, les innovacions tecnològiques, les accions de governs, empreses i ciutadans, i les perspectives per al futur. Tot i que encara queda molt per fer, les iniciatives globals demostren que és possible avançar cap a un futur més sostenible i resilient.
1. L’Evolució dels Acords Internacionals sobre el Clima
Un dels pilars en la lluita contra el canvi climàtic ha estat la cooperació internacional, amb acords que han intentat marcar el camí per a la reducció d’emissions i l’adaptació a les noves realitats climàtiques. Des del Protocol de Kyoto fins a l’Acord de París, els governs del món han reconegut la necessitat urgent d’actuar conjuntament per frenar l’escalfament global.
1.1 El Protocol de Kyoto (1997)
El Protocol de Kyoto va ser el primer acord internacional significatiu destinat a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a nivell global. Aprovada el 1997 i en vigor a partir del 2005, aquesta iniciativa va establir objectius vinculants per als països desenvolupats perquè reduïssin les seves emissions. Tot i les bones intencions, el protocol va trobar certes limitacions, com la manca de compromís de països en desenvolupament i la retirada d’alguns dels seus signants clau, com els Estats Units.
Malgrat els seus defectes, el Protocol de Kyoto va ser un punt de partida important, ja que va crear les bases per a futures negociacions climàtiques i va introduir el concepte de compromisos internacionals en la reducció d’emissions.
1.2 L’Acord de París (2015)
L’Acord de París, signat el 2015, va ser un moment decisiu en els esforços globals per lluitar contra el canvi climàtic. A diferència del Protocol de Kyoto, l’Acord de París va ser acceptat tant pels països desenvolupats com per aquells en desenvolupament, amb l’objectiu comú de mantenir l’augment de la temperatura global per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials, amb l’aspiració de limitar-lo a 1,5 °C.
L’acord permetia que cada país definís els seus propis compromisos climàtics, anomenats Contribucions Determinades a nivell Nacional (NDCs, per les sigles en anglès). Aquests compromisos es revisen cada cinc anys, amb l’objectiu de fer-los més ambiciosos amb el temps.
Fins avui, l’Acord de París continua sent el marc més important per coordinar l’acció global contra el canvi climàtic. Tot i que algunes nacions han lluitat per complir els seus objectius, el compromís general s’ha mantingut ferm, i molts països han accelerat les seves polítiques de transició energètica per complir amb els objectius establerts.
2. Innovació Tecnològica: Clau per a un Futur Sostenible
Un dels elements més importants en la lluita contra el canvi climàtic ha estat el desenvolupament d’innovacions tecnològiques que permetin reduir les emissions de GEH, millorar l’eficiència energètica i promoure l’ús d’energies renovables. A continuació es detallen algunes de les àrees on la tecnologia està marcant la diferència.
2.1 Energies Renovables
Les energies renovables han experimentat un creixement impressionant durant les últimes dues dècades, i han passat a ser una de les principals fonts d’energia a nivell global. L’energia solar i eòlica, en particular, han vist una caiguda dràstica en els seus costos, la qual cosa les ha fet més competitives respecte als combustibles fòssils.
Segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), les renovables representen al voltant del 30% de la producció elèctrica mundial, i es preveu que aquest percentatge continuï augmentant gràcies a inversions governamentals i privades. A països com Alemanya, Dinamarca i Espanya, les renovables ja cobreixen una part important del consum energètic nacional, i cada cop són més els governs que es fixen objectius per a la neutralitat climàtica.
2.2 Transició a Vehicles Elèctrics
El transport representa una part significativa de les emissions globals de GEH, i és per això que la transició cap a vehicles elèctrics (VE) ha esdevingut una prioritat per a molts governs i empreses. Els avenços en la tecnologia de bateries han fet que els VE siguin més accessibles, i els objectius per eliminar gradualment els vehicles de combustió interna són cada cop més ambiciosos.
Països com Noruega lideren aquesta transició, amb més del 60% de les noves matriculacions de vehicles corresponents a VE. A més, grans fabricants automobilístics com Tesla, Nissan i General Motors han impulsat la producció massiva de vehicles elèctrics, contribuint a la reducció de les emissions del sector del transport.
2.3 Tecnologies de Captura i Emmagatzematge de Carboni (CCS)
Tot i els esforços per reduir les emissions, és probable que el món continuï depenent dels combustibles fòssils durant un temps, especialment en sectors com la indústria pesada i la generació d’energia. Aquí és on les tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni (CCS) entren en joc.
Aquestes tecnologies permeten capturar el CO₂ generat per les activitats industrials abans que sigui alliberat a l’atmosfera, i emmagatzemar-lo de manera segura, sovint en formacions geològiques subterrànies. Tot i que les tecnologies CCS estan encara en fase de desenvolupament, es consideren una eina crucial per assolir els objectius climàtics globals, especialment en sectors on la descarbonització és més difícil.
2.4 Agricultura Sostenible i Solucions Basades en la Natura
L’agricultura és un altre sector que contribueix de manera significativa a les emissions de GEH, però també ofereix oportunitats úniques per mitigar el canvi climàtic a través de pràctiques sostenibles. La tecnologia agrícola ha avançat amb l’ús de sensors, drons i intel·ligència artificial per millorar l’eficiència dels cultius i reduir l’ús d’aigua i fertilitzants.
A més, les solucions basades en la natura, com la reforestació i la restauració d’ecosistemes degradats, tenen un gran potencial per eliminar el CO₂ de l’atmosfera i proporcionar altres beneficis ambientals, com la conservació de la biodiversitat i la protecció dels recursos hídrics.
3. Acció Governamental: Polítiques Climàtiques i Compromisos Nacional
Els governs tenen un paper fonamental a l’hora de liderar la lluita contra el canvi climàtic a través de polítiques públiques, regulacions i inversions. En els últims anys, molts països han adoptat polítiques més estrictes per reduir les emissions, fomentar l’ús d’energies renovables i preparar-se per als impactes del canvi climàtic.
3.1 Llei de Clima i Objectius de Neutralitat Climàtica
Molts països han establert objectius de neutralitat climàtica per a la segona meitat d’aquest segle. La Unió Europea, per exemple, s’ha compromès a ser climàticament neutra per al 2050, un objectiu que ha inspirat altres països com el Regne Unit, Japó i Corea del Sud a adoptar metes similars.
Aquests objectius sovint venen acompanyats de legislació específica, com la Llei de Clima de la Unió Europea, que obliga els estats membres a complir amb objectius de reducció d’emissions cada cop més ambiciosos. Els plans inclouen també la promoció de les renovables, la transició a l’economia circular i el finançament per a la investigació i desenvolupament de tecnologies netes.
3.2 Fiscalitat Verda i Preus del Carboni
La fiscalitat verda és una eina clau que els governs han utilitzat per desincentivar l’ús de combustibles fòssils i incentivar la inversió en tecnologies netes. Els impostos sobre el carboni i els mercats de drets d’emissió són dos dels instruments més utilitzats per posar un preu a la contaminació per carboni.
Països com Suècia i Canadà han implementat amb èxit impostos sobre el carboni, que han contribuït a reduir les emissions i a impulsar l’ús d’energies renovables. A més, el sistema de comerç d’emissions de la Unió Europea (ETS) és un dels mercats de carboni més grans del món i ha demostrat ser una eina efectiva per reduir les emissions industrials.
3.3 Adaptació i Resiliència Climàtica
A més de mitigar les causes del canvi climàtic, els governs també s’enfronten a la necessitat de preparar-se per als seus impactes inevitables. Les estratègies d’adaptació inclouen la millora de les infraestructures per resistir fenòmens meteorològics extrems, la protecció de les zones costaneres davant l’augment del nivell del mar i la gestió dels recursos hídrics davant de la sequera.
Països com els Països Baixos, amb la seva història de lluita contra les inundacions, estan liderant en l’adaptació al canvi climàtic, amb solucions innovadores com la creació de barreres flotants i l’ús intel·ligent de les aigües pluvials.
4. L’Acció de les Empreses i la Societat Civil
La lluita contra el canvi climàtic no recau només en els governs. Empreses, organitzacions no governamentals i ciutadans també han jugat un paper crucial en impulsar canvis i buscar solucions. La creixent pressió social i la consciència sobre la importància de la sostenibilitat han impulsat moltes empreses a adoptar pràctiques més ecològiques i reduir la seva petjada de carboni.
4.1 Empreses i Economia Circular
Cada vegada més empreses estan adoptant el model de l’economia circular, que busca reduir el malbaratament de recursos i maximitzar la reutilització de materials. Aquest canvi no només ajuda a reduir les emissions, sinó que també crea noves oportunitats de negoci i d’ocupació en sectors com el reciclatge, la reparació i el redisseny de productes.
5. El Futur: Com Continuar Avançant
Tot i els avenços significatius, la lluita contra el canvi climàtic encara està lluny d’acabar.
